L'anunci de l'avançament de les Eleccions Generals -al dia 20 de novembre-, és, abans de res, l'expressió de la agudización de la crisi capitalista, i de la incapacitat de l'oligarquia i els seus governs per tractar de trobar una sortida a la mateixa dins dels estrets i esgotats marges del sistema capitalista. També, les noves traves aprovades per a la participació en les eleccions de les forces no parlamentàries són expressió d'això.
Amb aquesta decisió del govern es realitza una fugida cap a davant, que té dos objectius fonamentals. Un, tractar de col·locar un parèntesi electoral que pugui evitar/ajornar una resposta obrera de masses que, en el context d'una propera “tardor calenta”, qüestionés la gestió de la crisi capitalista realitzada en aquests anys, i col·loqués a la classe obrera en condicions de plantar cara a l'oligarquia espanyola impulsant propostes polítiques contràries a la dominació del capital, donant inici a una etapa de revolució social. I un altre, dotar a l'oligarquia d'un govern de refresc (format solament pel PP, o amb una coalició més o menys àmplia) que pugui gestionar la següent etapa, de violents ajustos estructurals, sense el desgast de l'actual govern de la socialdemocracia que ja s'ha tornat inservible per a la defensa dels interessos de l'oligarquia.
En l'estratègia dissenyada també es deixa un espai polític a les forces del reformisme a les quals, en aquesta situació, se'ls assigna un paper de gran importància en la seva tasca de desmobilitzar l'ascens de la lluita combatent de la classe obrera, promovent un programa de reforma del capitalisme per fer-ho menys criminal en la seva brutal explotació de la classe obrera. El bloc reformista, que es tracta de configurar en aquestes dates, no té una altra finalitat que tractar de construir un dic de contenció enfront del potencial ascens de la lluita revolucionària a Espanya.
Per això la classe obrera d'aquest país no pot fer de comparsa d'aquestes estratègies de l'oligarquia. La classe obrera ha de traçar la seva pròpia estratègia en l'adreça de la seva emancipació i del desenllaç socialista i comunista d'aquesta situació.
La crisi capitalista, com a crisi estructural que és, tindrà un desenvolupament llarg que –mentre sigui gestionada per qualsevol de les variants de govern de l'oligarquia, sense resposta de classe- carregarà les seves conseqüències sobre les esquenes de la classe obrera. Un nou paquet de mesures de privatitzacions, rebaixes de salaris, contrareformes laborals, noves guerres, etc. és el que aplicarà qualsevol govern dels quals avui poden sortir d'aquestes eleccions. El FMI, el BM i altres institucions del capital així ho estan anunciant ja. Això gens té a veure amb els interessos de la classe obrera i els sectors populars d'aquest país.
Per això el CE del PCPE crida al poble treballador a aprofitar aquestes eleccions per organitzar les seves files, debatre el programa que la classe obrera necessita per a la seva emancipació de la dominació capitalista i obrir camí al capdavant Obrer i Popular que ha de ser el punt de partida de la necessària i urgent revolució socialista.
El PCPE, com a partit de la classe obrera que és, fa una crida al poble treballador a no perdre més temps, i a no distreure's amb dreceres que no porten a cap part. Ni la confiança a qualsevol dels governs de l'oligarquia, ni la confiança al bloc reformista, donarà una solució a les necessitats del poble. La confiança en les pròpies forces de la classe obrera és el que obrirà el camí cap a una superació d'aquesta crisi sobre la base dels interessos de la majoria. TOT PER A LA CLASSE OBRERA, aquesta és la proposta del PCPE enfront de la dictadura del capital -que tot l'hi lleva a la classe obrera-, la nostra proposta és fer d'aquesta classe obrera el centre del nou projecte històric en aquest país. El capitalisme no té gens que donar al poble treballador, solament explotació, pobresa i guerra.
Les candidatures del PCPE a aquestes eleccions generals seran l'expressió de la voluntat insubornable del poble de vèncer i construir una nova societat. Una voluntat que serà imparable des del moment en què prengui la determinació de canviar radicalment aquesta situació. Les candidatures comunistes seran les candidatures del poble treballador enfront del domini de l'oligarquia, seran les candidatures de la lluita per la revolució socialista. NOMÉS QUI LLUITA VENÇ.
El meu vot el 20-N per el PCPE!
ResponElimina