dimarts, 12 de juliol del 2011

A Egipte torna l'acampada



Han tornat els manifestants a la Plaça Tahir desde el divendres desprès de que el govern del país nomes hagi promès realitzar reformes que en tot cas modificaran el to de pell, no l'anima del sistema establert al país dels faraons.






I es que els marxistes-leninistes no ens cansarem de repetir-ho l'estat es l'arma de dominació d'uns quants a uns molts, i ha diferencia de les creences utòpiques d'alguns, amb flors no es destrueixen els exercits, les forces policials, la premsa manipuladora, el capital, el patriarcat,etc es a dir les eines que l'estat empra per mantenir la seva dominació.  L' única opció del poble és la de lluitar mitjançant la violència per tal de conquerir l'estat i destruir-lo. Això no ho pregonam els comunistes per que siam uns radicals violents de extrems sinó per que ens ho demostrat la Comuna de Paris que sucumbí per el seu pacifisme passiu davant els militars imperialistes que es trobaven a les portes de la ciutat; ho sabem per que el poble rus no conquerí el poder fins que no decidí pegar un cop a la taula i ha tot aquell que es posa per davant; ho sabem per que el 15M duu 4 mesos i no ha aconseguit res més que evitar un parell de desnonaments i calmar el ànims revolucionaris als pobles de Europa; ho sabem per que a L'Indià un terç del territori el controla el poble mitjançant la lluita; una lluita que ha portat educació i sanitat gratuïta, feina, igualtat entre sexes, etc; ho sabem per que Corea del Nort continua en peu per que es defensa militarment si abolís l'exercit, la CIA provocaria en mesos un cop d'estat, ho sabem per que EZLN mitjançant la violència ha aconseguit fer tremolar la burgesia mexicana. No ho deim nosaltres ho diu la historia, si volem deixar de ser explotats nomes hi ha un eina: la violència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada