El 14 d'Abril del 1931 va néixer la II República, data que suposaria l'inici d'un dels períodes més extraordinaris i dramàtics de la història de l'Estat Español.
La II República s'ha d'entendre com el projecte liderat per i a favor del proletariat, els intel·lectuals, la pagesia, la petita burgesia i la burgesia progressista el contingut de la qual era afrontar els grans projectes democratitzadors que, històricament, han de realitzar aquestes classes socials. Aquestes tasques eren l'aprofundiment de les reformes democràtic-burgeses com el dret d'autodeterminació, l'alfabetització i la reforma agrària. Aquest projecte va trobar la seva oposició en uns, cada vegada més desplaçats, sectors reaccionaris: els grans terratinents, la fracció reaccionària de la burgesia industrial i l'església.
El proletariat havia de respectar i recolzar aquest procés històric en la etapa progressista sempre en perspectiva de que la seva tasca històrica era construir el socialisme i el comunisme. Tant sols tenint en compte això, es pot entendre l'important paper que va tenir en aquest procés, tant en la formació del Front Popular com en l'heròica defensa antifeixista, el PCE com la JSU dels quals, amb cada dia de lluita, els Col·lectius de Joves Comunistes intentem merèixer el fet de proclamar-nos els seus hereus.
El projecte de la II República, amb totes les esperances que les forces populars tenien en ella, va finalitzar amb la imposició dels feixistes. Després de la llarga nit franquista, l'oligarquia va trobar una sortida per perpetuar els seus privilegis en l'anomenada “Transició”. Els CJC no podem entendre-la d'una altra manera que com un fracàs de les classes populars, una reconfiguració formal de la mateixa burgesia que va enfonsar la cara en el fang als pobles de l'estat espanyol durant tants anys.
Els CJC entenem els processos de Tunísia o Egipte com una manifestació de la lluita de classes, únic motor de la història. Els dictadors i les seves estructures polítiques corruptes, tots els Mubaraks, tots els Ben Alis i tots els seus servs tan sols són la manifestació política de les classes socials paràsites efectivament en el poder. Les masses populars àvides de llibertat no es poden conformar amb la caiguda d'un Mubarak si es manté l'estructura que regenta, si es manté el mateix bloc hegemònic de poder, encara si aconsegueixen normalitzar el canvi de titella amb una periodicitat raonable. Si no van més enllà, el noble poble d'Egipte seguirà encadenat a la seva oligarquia paràsita i al pèrfid titellaire que, a darrera instància, ha estat el major responsable de que les masses s'hagin llançat al carrer preses de la desesperació i la gana encara a risc de la seva vida. Aquest titellaire és l'imperialisme. Per això els pobles de tot el món que sofreixen l'imperialisme, han de lluitar fins al final, fins a la completa autonomia política i econòmica al servei del poble i les classes populars.
Si bé la lluita de classes és el motor de la història, són els homes concrets els qui omplen aquesta lluita, que amb la seva tenacitat i valentia, els seus problemes, les seves pors i esperances, tenen l'audàcia d'organitzar-se i mobilitzar-se, de confrontar el poder establert fins a quan pesa l'amenaça de la més brutal repressió o quan aquesta cau sobre els seus caps. Entre aquestes masses hi ha destacar el paper disposat i vigorós de la joventut; és impossible imaginar un procés històric, una revolució veritable si els joves no juguen un paper preponderant.
Avui la joventut de l'Estat Espanyol es troba en una situació penosa. En el marc del sistema monàrquic-capitalista hereu del franquisme, la burgesia tan sols dóna a la joventut falses esperances i alienació mentre imposa privatitzacions en el sistema educatiu, precarietat laboral, repressió i un altíssim índex d'atur.
En el sistema d'explotació en el qual vivim, els joves no tenen cap futur… tret que lluitin.
Per això, els CJC fem una crida a la joventut treballadora de l'Estat Espanyol a lluitar pels seus interessos, com ho van fer antany la JSU com ho fan avui els joves tunecins i egipcis. La lluita de classes mai cessa, s'oculta, fa el seu treball en la profunditat (com un vell talp deia Marx) però sempre acaba per emergir, despuntant amb una vaga general o amb una imponent mobilització, cada dia més necessària donades les brutals condicions en la qual ens situa les agressions de la burgesia. En sortir al carrer ens adonem de quants som, joves i treballadors lluitant pels nostres interessos.
Davant els factors que determinen la història, un no pot trobar l'excusa per evitar tenir un paper actiu en ella. Els CJC, com a joventut del PCPE, intentem estar en les principals lluites juvenils que es donen en l'Estat Espanyol allà on es donin, amb les posicions més avançades i les més conseqüents, conreant valors de combat com la solidaritat, el sacrifici i l'honradesa.
Els CJC fem una invitació a la joventut més conscient i lluitadora a formar part del nostre projecte.
Els CJC, encara amb totes les agressions cap a la classe obrera promogudes pel capital i sobretot amb motiu d'aquestes mateixes agressions, creiem que si hi ha una solució per a les injustícies i els creixents problemes socials que es donen inevitablement en el si del capitalisme. Aquesta sortida és l'audaç construcció del socialisme. Els CJC, juntament amb el PCPE, tenim un projecte que és l'edificació d'una III República Socialista, concretament una República Socialista de caràcter Confederal.
Per l'emancipació completa de la classe treballadora i la humanitat, els comunistes lluitem i seguirem lluitant.
VISCA LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA!
PER UNA III REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL!
Col·lectius de Joves Comunistes - Illes Balears
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada