Com es de costum als països capitalistes, la premsa burgesa no deixa de difamar sobre la situació política i social de la illa cubana. Omplen el cap de la gent amb fems que no es creuen ni ells, amb l’únic objectiu de crear una visió totalment errònia de la situació, desprestigiant
la revolució cubana i tatxant-la de antidemocràtica pel fet de que només hi hagi un partit al poder. I es que l’arrel d’el problema es que aquest partit es l’avantguarda de la classe obrera, l’encarregada de guiar al poble Cubà cap a una societat equitativa, on no es permeti la explotació de l’home, on el poble treballador pugi participar en les decisions polítiques del país, i aquestes coses no son precisament convenients per a la burgesia. Justifiquen amb aquests arguments una de les mesures de guerra aplicades pel govern nord-americà; el bloqueig que pateix el poble Cuba amb l’únic objectiu de acabar amb la revolució, tenint en compte que per aquells anys depenien en un 70 % d’el comerç amb nord-amèrica. Cap país pot
exportar a Cuba res que tengui mes de un 10% de tecnologia nord-americana. Ningun país que comerciï amb Cuba podrà entrar a aigües nord-americanes. Arriben a l’extrem de inspeccionar d’on provenen les matèries primeres dels productes que els americans
volen comprar a altres països pel fet de no comprar res provinent de Cuba. Apart ja s’encarreguen les seves embaixades de que cap país comerciï amb els comunistes. Desprès venen ells a parlar de drets humans quan no han tingut ninguna mena de mirament aplicant
una llei que saben que farà sofrir a tot un poble com a estratègia per derrocar un govern.
Cuba presenta cada any des del ’92 a la Organització de Nacions Unides una resolució que expressa la necessitat de posar fi al bloqueig financer, econòmic i comercial imposat pels Estats Units. El primer any va rebre 59 vots a favor i els últims anys no ha aturat de créixer sistemàticament i de forma continuada. En la ultima votació la resolució nomes va rebre 4 vots negatius de E.E.U.U., Palau, Israel i Illes Marshall. El cas es que les resolucions que aprova les assemblees de la ONU només tenen caràcter recomanable, es a dir, que als Estats Units els importa poc o gens aquesta assamblea. Es curiós que aquells qui diuen respectar
els drets humans permetin passejar en total llibertat a un assassí com Posada Carriles a qui se li atribueixen mes de 50 atemptats terroristes contra Cuba, o que no deixin viatjar als seus ciutadans a l’illa amb una sanció que pot arribar als 10 anys de presó i 250.000 dòlars de multa, fet que viola la seva pròpia constitució.
Un altre tema important a tractar, que no es mencionat pels medis, és el terrorisme promogut pels estats units, des de l’atac directament per gent entrenada i armada per recuperar l’illa fins agressions biològiques, i continus atemptats contra hotels, avions, vaixells… com pot ser el
sabotatge al vaixell LA COUBRE, l’atemptat al vol 445 de (cubana aviaciones ), la operació 40 (invasió de badia de cochinos ) i un llarg etc. I no contents amb això emeten missatges de radio a Cuba, violant la seva pròpia llei, Incitant a la població a crear el caos, donant consells sobre com cremar la teva fàbrica sense ser descobert, anunciant que tota la fam del poble acabarà quan desaparegui Fidel, en poques paraules: Terrorisme mediàtic. Ja no es sols acabar amb la revolució causant fam i sofriment al poble sino assassinant a sang freda civils.
El setembre del 95 son arrestats els que es coneixen com (els cinc) que tenien la missió de
infiltrar-se i enviar informació per poder prevenir aquesta mena de
atemptats. Actualment es troben empresonats.
A hores d’ara el poble Cubà es troba en una situació mol fràgil degut a lo comentat en aquest text. Segons les potencies capitalistes els Cubans fan servir el bloqueig com un pretexte i la seva situació econòmica es deguda a la mala administració, lo cert es que si això fos veritat
no tendiren que preocupar-se per bloquejar la illa. Que demostrin que es un pretexte, de que tenen por ? Des de l’enfonsament de la URSS als anys 90 la situació va empitjorat moltíssim, només en 4 anys (del 89-93 ) el PIB del país es va enfonsar un 45%, es paralitzà la industria, la agricultura, no hi havia medicaments, vehicles….
I en aquestes circumstancies el poble Cuba segueix tirant endavant cercant la manera d’autofinançament, cercant altres mercats, amb esforç i treball està demostrant que no es pot vèncer a un poble si treballa unit. L’estat juga un paper i no deixa a la gent abandonada a la
seva sort. Cuba ha demostrat amb fets l’essència de la democràcia real. I es que un país com
estats units on se necessiten 9 milions per ser triat senador i mes de 100 per ser president no és un model democràtic precisament .
PÀTRIA O MORT!
VISCA CUBA SOCIALISTA!
LLIBERTAT ALS CINC
COMPANYS!
Redactat pel del
velomar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada